Records d'infància

Sempre m'ha impactat l'efecte retorn de pel·lícules com Dirty Dancing i Grease entre els més joves. Quan era petita, hi va haver una època on aquests dos films es varen convertir, en cert moment, en l'epicentre d'atenció de les modes que es generen entre l'alumnat d'una aula (modes també enteses com la dels tazos, la dels cromos de Panini, la de les silicones amb forma de mà, la dels cromets, la dels "escubidus", la de les baletes etc). Però és que parlo amb les meves nebodes, que una ja en té 19 i l'altra 14, i m'expliquen que aquest fenomen també es va generar, en un moment determinat, en el sí de les seves respectives classes de primària.

Dirty Dancing i Grease són pel·lícules molt emblemàtiques en el meu vivencial visionat de films, diguéssim un pel nyonyes. Hi ha alguna cosa en aquestes pelis que em motiva sempre a revisionar-les que no em cansa. Al final he arribat a la conclusió que és la barreja idíl·lica de la seva banda sonora i la història d'amor que es genera entre els seus protagonistes.

Avui, fent memòria d'una escena mítica de Dirty Dancing, el famós Final Dance, en que la parella formada per Patrick Swayze i Jennifer Grey fan el súper ball en un inici no aprovat ni per la gerència de l'espècie de resort on s'ubiquen, ni pels pares d'ella; m'he fixat en una cosa que m'ha sorprès un poc: es repeteix un pla.

Alguns pensareu que sóc una freaky, que és una tonteria i que tampoc n'hi ha per tant. Però sincerament no ho crec pas, ja que informant-me per la xarxa he vist que la peli va costar 6.000.000 de $ (de l'època)* i crec que aquell pla, que simula com els amics d'ell estan animant el cotarro, es podria haver gravat en dues versions diferents, no? Bé era una simple curiositat... res més. Potser aquest tipus de repeticions es generen constantment en films... però des del meu punt de vista, és bastant cutrillo, sobretot si l'espectador els acaba descobrint.

Això, també em fa recordar que, a la secundària, la nostra classe si no recordo malament de 3er de la ESO, vam anar a un programa com a públic, que el presentava en Jordi L.P. que es deia Surti com Surti. Vaig estar sortint un munt de vegades en diferents dies d'emissió perquè abans de començar el programa, van gravar varis plans del públic, on un d'ells sortia una companya de classe amb servidora. Òbviament en aquell moment ens feia gràcia veure'ns per la tele en repetides ocasions, però ara pensant en aquest fet, també ho valoro com a cutrillo, tant pel que fa el riure fals que ens van fer gravar abans del començament del programa, com pels plans repetits del públic en diferents dies d'emissió.

Aquí us passo el link de l'escena comentada de Dirty Dancing (que no insereixo el vídeo en aquest post, perquè Youtube no m'ho permet): http://youtu.be/WpmILPAcRQo. El pla repetit el podeu visionar aproximadament en els intervals del minut 02:00 al 02:03 i del minut 03:37-03:40. Lo de Surti com Surti, no ho he pogut trobar, us ho haureu de creure!!! ;)

Per acabar, només comentar que llegint i llegint el post, que segurament aniré editant a mida que el vagi rellegint (valga la redundancia) també veig que és un pel cutrillo i en aquest sentit, he arribat a una altra conclusió:

Lo cutre mola, lo cutre està de moda

Referències: http://cine.estamosrodando.com/filmoteca/dirty-dancing/ficha-tecnica-ampliada/

The New Raemon - Concert Apolo 1 d'octubre 2010

Concert interessant i diferent. La sala estava plena de cadires, la gent havia d’estar asseguda. Es veu que a l’esdeveniment del Facebook ho posava, però la majoria estàvem empanats i no ho vam llegir. Enmig del concert, en Ramon anava fent parons i la gent del públic li podia fer preguntes, tant a ell com als artistes convidats: Maga, Manos de Topo i Lluís Gavaldà (cantant dels Pets). La pobra noia que anava repartint el micro crec que es va mig estressar...

Van haver-hi preguntes curioses i per què no dir-ho... estúpides. Però la gràcia la va tenir en Ramon que contestava amb molta picardia i humor. Un fet graciós però, va ser en el moment que una noia li preguntà al cantant de Manos de Topo, per què no tocaven altra vegada Bailar Pegados i ell, amb un to peculiar i divertit, li va dir que “tenia un acord molt difícil” i que tenien un “pleito” al jutjat.

Del concert, destacar la veu d’en Ramon, impressionant. Crec que més d’una (i d’un) ens hi vam enamorar, platònicament parlant. Ricky Falkner, no estava entre els membres de la banda tocant el baix, es trobava entre el públic (on estaven els VIPs, a dalt, a la balconera), es va fer menció a ell en algun moment del concert.

També cal destacar la súper veu del cantant de Maga, Miguel Rivera i la peculiar veu del cantant de Manos de Topo, M.A. (...) Un tio un pel recargolat, literalment parlant. Quan tocava semblava que s’hagués de cargolar com un cargol, valga la redundancia

Un granet de sorra

Avui, sense més ni menys he rebut un missatge privat d'un amic a través del meu Facebook, el qual mitjançant una pàgina web anomenada Mi grano de arena ens sol·licitava a uns quants que col·laboréssim fent una petit donatiu per a una bona causa. Després d'oferir el meu ajut monetari pertinent, m'ha cridat l'atenció la web en qüestió i he volgut indagar-hi. Doncs bé, sí senyor, una vegada més es confirma que la xarxa, fent-ne un bon ús, hi podem trobar coses molt positives.

Es tracta d'una pàgina web molt interessant, la qual considero que tota entitat que dugui a terme accions o posi a disposició serveis amb intencions clarament benèfiques, hauria de tenir-la present. L'objectiu d'aquesta és que cada organització, legalment registrada, que ofereixi serveis sense ànim de lucre, s'hi inscrigui de forma gratuita, i doni la informació pertinent sobre el seu treball i missió. Alhora la gent que visiti l'enllaç de l'organització podrà fer la seva donació totalment altruista per millorar la feina que es dur a terme. I cadascú, de forma individual que tingui algun tipus de contacte amb alguna d'aquestes entitats, podrà registrar-se i sol·licitar un donatiu a qui vulgui mitjançant un enllaç.

I ara us preguntareu, i què hi guanya aquesta fundació organitzadora? Doncs bé, òbviament un 5% d'aquests beneficis anirien a parar a aquesta entitat, que no hem d'oblidar que també és una fundació, la qual té per objectiu la difusió i l'oferiment de serveis web a aquelles entitats que treballen per un motiu social, benèfic de pes. Òbviament, si no hi ha donacions, ningú s'emporta res, està clar.

Crec que és una idea genial perquè, per una part crear aquest servei amb la contractació d'empreses privades és molt costós i aquesta fundació, ofereix el servei a un cost molt simbòlic i només en el cas que hi hagi donacions. Per altra part, perquè no sigui un guirigall, només s'hi poden registrar entitats amb objectius benèfics i la pròpia entitat organitzadora és la Fundació Real Dreams, que no deixa de ser doncs això, una fundació (no una empresa privada vull dir). I per últim, i no menys important, és una manera fàcil d'arribar a moltes llars i donar exemple al teu entorn més pròxim, com a persona jurídica (individual), la importància de col·laborar en una bona causa.

Vull remarcar, que la meva intenció és informativa, no propagandística!!! Crec que la informació és poder i va bé conèixer aquestes coses que poden fer millorar el funcionament d'aquest tipus d'intencions. Aquest és doncs, el meu granet de sorra

... continuarà ;)