diumenge, 12 de desembre del 2010

Records d'infància

Sempre m'ha impactat l'efecte retorn de pel·lícules com Dirty Dancing i Grease entre els més joves. Quan era petita, hi va haver una època on aquests dos films es varen convertir, en cert moment, en l'epicentre d'atenció de les modes que es generen entre l'alumnat d'una aula (modes també enteses com la dels tazos, la dels cromos de Panini, la de les silicones amb forma de mà, la dels cromets, la dels "escubidus", la de les baletes etc). Però és que parlo amb les meves nebodes, que una ja en té 19 i l'altra 14, i m'expliquen que aquest fenomen també es va generar, en un moment determinat, en el sí de les seves respectives classes de primària.

Dirty Dancing i Grease són pel·lícules molt emblemàtiques en el meu vivencial visionat de films, diguéssim un pel nyonyes. Hi ha alguna cosa en aquestes pelis que em motiva sempre a revisionar-les que no em cansa. Al final he arribat a la conclusió que és la barreja idíl·lica de la seva banda sonora i la història d'amor que es genera entre els seus protagonistes.

Avui, fent memòria d'una escena mítica de Dirty Dancing, el famós Final Dance, en que la parella formada per Patrick Swayze i Jennifer Grey fan el súper ball en un inici no aprovat ni per la gerència de l'espècie de resort on s'ubiquen, ni pels pares d'ella; m'he fixat en una cosa que m'ha sorprès un poc: es repeteix un pla.

Alguns pensareu que sóc una freaky, que és una tonteria i que tampoc n'hi ha per tant. Però sincerament no ho crec pas, ja que informant-me per la xarxa he vist que la peli va costar 6.000.000 de $ (de l'època)* i crec que aquell pla, que simula com els amics d'ell estan animant el cotarro, es podria haver gravat en dues versions diferents, no? Bé era una simple curiositat... res més. Potser aquest tipus de repeticions es generen constantment en films... però des del meu punt de vista, és bastant cutrillo, sobretot si l'espectador els acaba descobrint.

Això, també em fa recordar que, a la secundària, la nostra classe si no recordo malament de 3er de la ESO, vam anar a un programa com a públic, que el presentava en Jordi L.P. que es deia Surti com Surti. Vaig estar sortint un munt de vegades en diferents dies d'emissió perquè abans de començar el programa, van gravar varis plans del públic, on un d'ells sortia una companya de classe amb servidora. Òbviament en aquell moment ens feia gràcia veure'ns per la tele en repetides ocasions, però ara pensant en aquest fet, també ho valoro com a cutrillo, tant pel que fa el riure fals que ens van fer gravar abans del començament del programa, com pels plans repetits del públic en diferents dies d'emissió.

Aquí us passo el link de l'escena comentada de Dirty Dancing (que no insereixo el vídeo en aquest post, perquè Youtube no m'ho permet): http://youtu.be/WpmILPAcRQo. El pla repetit el podeu visionar aproximadament en els intervals del minut 02:00 al 02:03 i del minut 03:37-03:40. Lo de Surti com Surti, no ho he pogut trobar, us ho haureu de creure!!! ;)

Per acabar, només comentar que llegint i llegint el post, que segurament aniré editant a mida que el vagi rellegint (valga la redundancia) també veig que és un pel cutrillo i en aquest sentit, he arribat a una altra conclusió:

Lo cutre mola, lo cutre està de moda

Referències: http://cine.estamosrodando.com/filmoteca/dirty-dancing/ficha-tecnica-ampliada/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada